L’efecte Bandwagon en la psicologia immobiliària

Este es el primer artículo que publico en Revista de Badalona,publicación de la ciudad que este 2021 cumple los 80 años desde su aparición. Colaboraré en esta revista digital regularmente con artículos relacionados con la psicología y Badalona. Podéis leer todos mis artículos en la página de mi perfil de la revista, pero también los publicaré en mi bloc. Aquí tenéis el primero: “El efecto Bandwagon en la psicología immobiliaria”.

Avui trobar un pis de lloguer a Badalona és una cosa prou difícil; en donen bona fe els flyers d’immobiliàries que us podeu trobar a la porta d’un bloc de pisos de la ciutat, encapçalats per la pregunta: “Sr. Propietari/a pensa vendre o llogar el seu pis?”.  Abans de la crisi de 2007, el difícil era comprar-ne, perquè la majoria de persones s’inclinaven per comprar i no pas llogar una propietat. Res és casual.

Pot un determinat efecte psicològic tenir influència en el comportament dels consumidors sobre el mercat immobiliari? Podria, fins i tot, ser un dels factors més a considerar en les fluctuacions de l’esmentat mercat? La resposta és sorprenent.

Què és l’efecte bandwagon?

Es tracta d’una teoria psicològica segons la qual les persones tenim certes conductes només perquè imitem altres que prèviament han fet allò que ara reproduïm. Fins i tot podem arribar a reproduir una conducta majoritària ni que això vagi en contra de les nostres preferències o creences. Per exemple, si estem en una època on la majoria de la gent s’inclina per la compra d’un habitatge, nosaltres farem el mateix, per molt que sempre hàgim dit que considerem millor tenir un habitatge de lloguer. I ho fem ni que això suposi hipotecar-se fins a la vellesa.

Aquest biaix cognitiu també es pot trobar en altres comportaments vinculats al consum, com ara la moda, i fins i tot en la política. En qualsevol cas, la qüestió és intentar pertànyer al “grup guanyador” perquè així reforcem la nostra pròpia autoestima.

Per què es produeix aquest efecte?

Les causes poden ser diverses:

-Necessitat de pertànyer a un grup, compartint els seus valors i conductes, i la tendència a creure que és correcte el que la majoria fa

-Oportunisme. Si assumim l’opinió de la majoria com la correcta, esperem obtenir un benefici -per allò de “si ho pensa la majoria, no pot estar equivocada”- o no assumim la nostra pròpia responsabilitat, traspassant-la a aquesta majoria (cosa que produeix apatia social). D’aquesta manera, si el mercat ens diu que no és moment de comprar habitatge, probablement la majoria no ho farà i ens deixarem “arrossegar” per aquesta tendència (efecte d’arrossegament és un altre dels noms que s’ha donat a l’ efecte bandwagon)

-Protecció de la nostra autoestima. Si estem del “costat guanyador”, no importa, realment, si aquesta és una opció bona o no. Per tant, si en un mercat immobiliari fluctuant ens vam decidir per adquirir un habitatge de lloguer just abans de la bombolla immobiliària, ara estem al “costat guanyador”, sense importar que, a llarg termini, aquesta sigui o no la millor opció. A més, és possible que la nostra decisió hagi rebut menys crítiques per part del nostre entorn.

Com evitar aquest efecte?

Aquest efecte, conegut també com “efecte d’arrossegament”, “efecte de ramat” o “efecte de moda”, es crea per un biaix cognitiu, que fa que els consumidors no basin les seves opinions en fets ni en raonaments lògics, si no només en el poder del grup, de manera que creuen que el que diu la majoria és correcte.

Per tant, la manera d’evitar-lo és dependre menys de les opinions dels altres, i intentar ser més racional en la presa de decisions a l’hora de prendre-les.

Existeix una aplicació clara d’aquest efecte?

Efectivament, està present en més aspectes de la nostra vida del que ens podem imaginar. Un dels exemples més clars és la creació de bombolles com la bombolla immobiliària espanyola, la qual va aparèixer al voltant d’idees que estaven sent acceptades per la majoria, encara que eren equivocades, del tipus: “els pisos mai baixen de preu” o “invertir en habitatge és un valor segur”.

 

 

Dejar una respuesta

Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.